“Like in a perfect circle, I do return to the place where my first exhibition took place, Sineu.
One of the many perceptible differences between those two biographical moments lies in the fact that I actually understand the role of the spectator as a participant in the work’s process.
In a sort of symbiotic relationship, visitors will enjoy with the different works exhibited in Espai Sant Marc while they reinforce them with their experience.
An appropiate way to understand my work is noticing the importance of code in it.
I talk about code not only as technological scripting but as a meaning that is not going to be understood without taking in account the required elements.
I believe spectators have a work to do putting together the different pieces that an artwork places in front of them. If not, they would only achieve an incomplete, although valid, experience, because that’s what we find day after day: multitude of codes that we use to replicate without understanding them, as the one singing the Quran phonetically.
Even that, with the increase of technical complexity in my latests years’ projects, my opacity towards the spectators has lowered, as the enjoyment of them would return the efforts invested.
Anyway, there are some variable but connected elements always present in my artistic proposals: some codified meaning, aesthetic pleasure and uncertainty.” Enric Socias
“Com una volta perfecta, torno al lloc on vaig participar en la primera exposició que forma part de la meva biografia expositiva, Sineu.
Una de les moltes diferències perceptibles entre aquell moment i aquest radica en la mateixa manera d’entendre la funció de l’espectador en el procés de l’obra, que ara entenc més com un/a participant.
Així, aquesta mostra es torna una sessió de testeig d’un dels meus darrers treballs en progrés en la que els visitants gaudiran d’aquest i de la resta d’obres que hi formen part, al temps que ajudaràn amb la seva participació a reforçar l’experiència de les mateixes, en una mena de relació simbiòtica.
Un enfocament apropiat per entendre el meu treball és el de tenir en compte la presència i la importància del codi en ell.
Parlo de codi quant a que codificat, quant a críptic, no exclusivament informàtic. D’aquell codi que nega la comprensió als qui no coneix els elements per a la seva traducció.
Penso que hi ha una feina que correspon al/la espectador/a o participant fer, la d’unir les peces que troba disposades al seu davant. D’altra forma, s’emportarà una impressió tan sols estètica, vàlida i suficient, però incompleta.
Perquè això és el que ens trobem dia rere dia: codis diversos que repliquem com qui canta l’alcorà per fonètica.
No obstant això, amb la realització en els darrers anys de projectes amb un cert grau de complexitat informàtica, la meva aridesa envers l’espectador s’ha anat dissolvent com si l’esforç en la seva realització es veiés retornat amb el seu gaudir de l’obra.
Tanmateix en la meva proposta artística hi ha una sèrie d’elements sempre presents, variables però interrelacionats: el fet críptic, el plaer estètic i la indefinició.” Enric Socias
Deja un comentario